El dimecres 15 d'octubre a les 22h IL GRAN TEATRO AMARO torna al Hot Blues per celebrar
El 25è aniversari de la creació de g33grecords
Vint-i-cinc anys passen, més ràpid o
a poc a poc, passen... i pensava fa uns dies en un recent homenatge al
desaparegut Joan Saura, que la mesura del temps en bona part la donava el buit
deixat per tants éssers estimats que s'han anat quedant pel camí: Xavier
Cisa, Dudú, Johnny, Sebastià Roure, Hiroshi Kobayashi, Emilio Cubeiro, Patrick Chenière,
Joan Saura i més, més... Tots ells ens parlen del temps transcorregut, omplen aquest
espai viscut, comú, conviscut.
g33grecords va néixer a la tardor plujosa de l'any 89, com vam dir llavors (i ho
seguim mantenint), sense pretendre res, com una lògica continuació o
progressió d'altres projectes anteriors (New Buildings, Klamm Records,
Dduplicadora, 4Sellos...), i aquí estem, seguim, amb algun
llibre i gairebé dos centenars de discos publicats, si comptabilitzem els que vam
fer per a "altres" fora del segell pròpiament dit, amb més de
mil actuacions de música, poesia, vídeo, teatre, performances, cinema..., organitzades en les sessions
del que vam anomenar el Club de la G, primer en el Communiqué del
malaguanyat Pepe Bellido (un altre nom més de la llarga, fatal
llista...) i després al Sidecar de la Plaça Reial. Incomptables també les
gires per aquest i altres països més a l'est... I molta gent se sorprèn en saber que tot s'ha fet
sense cap contracte escrit amb ningú. Quin contracte pot ser
superior a la paraula donada?
Em preguntava l'altre dia si seríem mereixedors (el més
antic segell independent de Catalunya) potser d’una breu nota en algun dels
mitjans de comunicació relacionats amb la cultura d'aquest país (en
queda algun?). Jo apostava que no, ja que la Cultura, així amb
majúscules, ha passat a les Espanyes de ser un Ministeri a ser un
Misteri, una sotssecretaria dins del d'Esports, que ja se sap que és el
veritablement important. I a Catalunya, mai des de la fatídica
transacció del gris i sagnant règim anterior al que alguns
anomenen ara democràcia i es queden tan amples..., mai ningú
havia tingut, en cultura, tant poder a les mans com el trànsfuga
Ferran Mascarell (dimissió JA), que en poc temps i amb impaciència neoliberal està
aconseguint destruir el lleuger, feble teixit que ha costat anys i tanta paciència
construir... I ja se sap, a més, que els mitjans han passat de ser de comunicació a
ser de propaganda, pura i dura.
Ah, però nosaltres seguim... seguim a la nostra, sí. No
hem volgut publicar cap recopilatori, però hem organitzat tres
petites gires: la de Gran Teatro Amaro, la de Pierre Bastien, i la de Phantoms, un nou espectacle en el qual
participa també Pierre Bastien al costat del músic francès
Eddie Ladoire, i que volem presentar-vos aquí. Si us va bé
acostar-vos a algun dels concerts, podrem xerrar una estona, estarem al petit
xiringuito ambulant, pur estil G3, amb totes les referències
que queden encara en distribució, per si a algú li continua interessant adquirir algun disc per a la seva col·lecció.
Fotos de Cels Burgès Flores.
TRAÇ AL BLUES - Dibuixos de Xavier Gabriel Puiggròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada